Això no és un congrés
El Congrés de Cultura Catalana és un moviment de creació col·lectiva arreu dels Països Catalans per imaginar, debatre i construir plegats un demà que ens il·lusioni.
Estem congregant quantes més persones millor, en tants indrets dels Països Catalans com sigui possible, durant tant temps com calgui.
L'objectiu? Reconnectar amb la nostra identitat comuna i construir col·lectivament respostes als múltiples reptes que travessen la nostra societat.
Compartim el nom i l'esperit d'un moviment social històric que va congregar desenes de miles de persones entre 1975 i 1977 per posar les bases d'un futur il·lusionat després de la foscor de la dictadura.
Ara, iniciem un nou Congrés de Cultura Catalana.
El cartell oficial del nou Congrés de Cultura Catalana és una obra de Frederic Amat i Perejaume
Actes
Sabadell
19 h. Fundació Bosch i Cardellach
Carrer d'en Font, 1
Commemoració del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977)
Palma
Ca n'Alcover
Carrer de Sant Alonso, 24
Inauguració a Palma de l'exposició del Congrés de Cultura Catalana
Granollers
19 h. Cinema Edison
Carrer Joan de Camps i Giró, 1
La pel·lícula de "Mar i Cel" i col·loqui amb Albert Guinovart
Notícies
Un model de turisme sostenible perquè els Països Catalans «no es venguin com un parc temàtic»
La Capella del Carme de Palamós acull una jornada de debat i reflexió a l'entorn del turisme, titulada “El turisme com a pont de creixement cultural, social i econòmic”, organitzada per la Fundació Jordi Comas Matamala en el marc del Congrés de Cultura Catalana.
Òscar Andreu: «En el nostre cas, parlar de llengua és pràcticament una revolució»
El periodista i humorista Òscar Andreu, la filòloga i sociolingüista Marina Massaguer i el psicòleg i membre del Col·lectiu l'Escambell Jaume Aspa, reflexionen sobre l’estat i futur de la llengua catalana en la jornada Què, el català?, celebrada al Centre Comarcal Lleidatà el 12 de novembre.
Un diàleg entre la memòria i l'avantguarda al Càntut, de la mà del Congrés
El Congrés de Cultura Catalana ha estat a l’edició 2025 del Càntut amb una doble proposta d’arrels eivissenques: Uc i L’arannà.
