Narrar el país: periodisme i comunicació als Països Catalans

Conversa i debat sobre els reptes i fortaleses que tenim per endavant com a Països Catalans

L'objectiu de la sessió és obrir un espai de diàleg entre veus del periodisme i la comunicació compromeses amb la llengua, el territori i la construcció de relat als diferents àmbits dels Països Catalans. Volem reflexionar, des de perspectives diverses, sobre com s'articulen discursos i quin paper juga la comunicació -tant institucional com alternativa- en la transformació col·lectiva.

Programa

15h. Debat amb la participació de:

Tomeu Martí, periodista i director del diari De Balears (Mallorca)
Víctor Labrado, escriptor i director de La Veu dels Llibres (País Valencià)
Laura Tapiolas, periodista a la revista El Temps i comunicadora (Catalunya)
Modera: Blanca Garcia-Oliver, membre del consell editorial de la Revista Caldesa, del Congrés de Cultura Catalana i de Joves pel Valencià.

15:45h. Torn obert de preguntes

Debat amb la participació del públic assistent.

L’acte que proposem vol fer-nos pensar a partir de qüestions diverses: des de la definició de què vol dir "narrar el país", a quin paper hi té la llengua en aquesta cohesió, passant per la reflexió de si el país es pot narrar des de la fragmentació o cal un relat compartit.

Amb l’activisme de Josep M. Llompart ben present

"De vegades diem: la nostra terra". Així ho va deixar escrit Josep Maria Llompart (Palma, 1925-1993) al poema Memòria d’un viatge.

Llompart va ser un destacat poeta del qual enguany se celebra el centenari del naixement. Però també va ser un gran activista per la llengua, intel·lectual i promotor inansable de la cultura catalana, a banda d’un actiu de l’històric Congrés de Cultura Catalana dels setanta.

Per això, aquest acte a Prada del nou Congrés li vol retre un petit homenatge i afegir un gra de sorra a l'Any Llompart, que s’està celebrant arreu del país.

MEMÒRIA D'UN VIATGE

De vegades diem: la nostra terra.
Paraules escollides, aleshores,
paraules de crestall -no les de cada
dia: treball, taula, cullera-,
paraules ben cruixents i tebiones
acaronen el dring de la conversa:
paraules
per al nostre bon ús de patriotes.
I somriem, molt còmplices.

Escolteu: jo he vist la pluja
pels teulats de la vila; he vist carrers
amb fang, avars de passes; un cinema
de dissabte, amb tuf d'aixella,
tristor de cansament i dies núvols,
aixoplugat dins el capvespre
de l'alta Besalú, vila de comtes.
He vist l'or vell del Priorat; les planes
lentíssimes de l'Ebre
color de riu i sang; el dur silenci
dramàtic de Gandesa; l'enrunada misèria
de l'ínclita Morella.
He vist uns homes
de sang agadigada,
ossos humiliats d'enllà dels segles;
uns homes amb els ulls com ganivetes
per fitar el cel amarg.

Aquest homes
no diuen mai: la nostra terra,
perquè ells són
la nostra terra.

Llavores
he recordat uns cingles furiosos;
la llum de la pineda; les muntanyes de l'illa;
la flaire vellutada
dels romanins de Formentor.

Ells són, també,
la nostra terra.

Acte amb la col·laboració de la UCE, amb el suport del Departament de la Presidència

Vídeo de l'acte