Embats: Concert amb Anna Ferrer, Ölivias i Sandra Monfort

Un “embat” és, segons el DIEC, el cop que dona l'onada a la riba, a la nau. També l’impuls del vent. I, també, un atac, envestida, escomesa. En un moment clau per al futur del desenvolupament rural i marítim a Europa, la trobada Cooperar per transformar vol esdevenir un espai de reivindicació, reflexió i cooperació, obert a totes les persones i entitats compromeses amb el territori.

El Congrés de Cultura Catalana proposa Embats, un concert breu que uneix per primera vegada en un escenari les veus de tres artistes que representen la riquesa de la nostra llengua, el nostre mar i la nostra terra: Anna Ferrer des de les Illes Balears, Sandra Monfort des del País Valencià, i el duet Ölivias des del Principat.

Juntes, i cadascuna des de la seva particularitat, recuperen la tradició per reinventar-la, miren enrere per projectar futur, fan memòria i, al mateix temps, creen present a través de la trobada, de l'espai compartit que convoca un escenari i que, feliçment, transforma. Heus aquí el gest que persegueix també la jornada Cooperar per transformar.

→ Aquí, tota la informació de les jornades ‘Cooperar per transformar’

• (26, 27 i 28 de novembre, a Barcelona)

→ Properament: l’enllaç per inscriure’t al concert ‘Embats’ 

• (27 de novembre, Sala Club Paral·lel 62, Barcelona)

Les veus dels Embats

Anna Ferrer

Anna Ferrer (Menorca, 1993) canta, compon i descompon cançons d'altres temps. Cuida i espigola la cançó d'arrel popular desmitificant-la i fent-la universal. Així és com les seves músiques s'inspiren en la tradició, mentre evolucionen cap a sonoritats pròpies travessades per sintetitzadors. 

Els seus dos primer treballs personals, Tel·lúria (2017) i Krönia (2019) –afegits a la col·laboració amb artistes com Marco Mezquida, Eliseo Parra, Clara Peya, Silvia Pérez Cruz o Clara Fiol i, anteriorment, a la participació com a vocalista a l’OMAC o Coetus-, li han servit de via explotaria per a desacomplexar el seu cant: indeslligable d'una herència musical que cultiva des dels tres anys, ha refet tots els motlles de les jotes, els boleros i els romanços i els ha absolt del pas dels anys.

Aquest aprenentatge desemboca en Parenòstic, títol d'un directe estrenat en solitari l'any 2021 al MMVV, que ha arribat fins a Londres, Marroc, Itàlia i Perú, amb més de mig centenar de concerts. Un directe hipnòtic dirigit i digerit per El Niño de Elche. Parenòstic esdevé àlbum a finals del 2024, i arriba a les cases en format físic i digital, rebent grans crítiques per part de portals com Pitchfork, Mondosonoro, Rockdelux, La vanguardia, Enderrock, etc. Aquest 2025, Anna Ferrer és a les portes d’estrenar PA, un ritual de traspàs d’ofici que puja al seu pare a l’escenari per tal de destrenar i digerir tot allò que ha entès a través del pa i que vol seguir transmetent a través de la música. 

Ölivias 

Duet de folklore experimental format per Clàudia Balletbò (veu i pad electrònic ) i Isabel Archs (violí i piano). Sorgit al 2020 com una iniciativa de música conceptual, centren la seva recerca entorn al culte de la mort i el dol a través de dos treballs bessons, Antich Ventura (2021) i Clamare (2022), que compta amb la col·laboració d’artistes com Marina Herlop, Tarta Relena i The Bird Yellow. Amb Que baixi el cel (2024), el seu primer disc de llarga durada, consoliden la mort com a epicentre conceptual del projecte, explorant-la com a arquetip del canvi i la transformació.

Treballen a partir d’un concepte i de manera transversal amb altres disciplines artístiques que enriqueixen l’imaginari de cada peça. L’eix central de les seves composicions és la paraula, entesa des de la poesia i la tradició oral. Posen molta cura en els versos i les imatges que evoquen estructurant l’harmonització i les melodies al seu voltant. Creen peces musicals amb una identitat pròpia, que componen, produeixen i enregistren elles mateixes.

L’objectiu és generar un espai sonor que permeti a l’oient endinsar-se en un arc narratiu atmosfèric, en forma de viatge circular. Amb aquest compromís amb la paraula, han creat peces com Al final un bolero, un poema breu sobre la mort del jo poètic, en diàleg amb Tot l’enyor de demà de J. S. Papasseit, i la musicació del poema Desamor, de Josep Maria Llompart, per encàrrec de la Institució de les Lletres Catalanes pel Dia Mundial de la Poesia 2025.

Sandra Monfort

En l’abundant verger en què s’ha convertit l’encreuament entre tradició i modernitat, la cantant, guitarrista i compositora Sandra Monfort (Pedreguer, 1992) sobresurt per la personalitat, l’audàcia i el coneixement amb què rescata el millor del passat per a projectar-ho al present i apuntar al futur. Després de confirmar amb rotunditat la seva vàlua i versatilitat amb La Mona (Hidden Track, 2023), un dels treballs més enlluernadors de música popular contemporània (juga a la mateixa lliga que Rodrigo Cuevas, María José Llergo, Maria Arnal o Valeria Castro), la fins fa poc també membre del trio Marala ens ha sorprès i alegrat enguany amb un cop de timó tan agosarat com divertit.

El seu nou EP La Mona de Nit funciona en clau de cara B i nocturna de La Mona: aprofundeix en la festa i la cultura popular amb una fusió descarada de bakalao, electrònica, sons tradicionals, pop dels 80, les festes del poble, “desmelene”, melancolia i dissidència queer. Tradició i avantguarda. Ancestralitat i modernitat. Tacte orgànic i digital. Caire endèmic i forà. La carrera de Sandra Monfort –compositora, lletrista, guitarrista, intèrpret musical–, s’ha forjat sobre aquest reguitzell de dualitats.

Una artista de perfil versàtil que sap combinar la tècnica amb la intuïció. És la punxant i rotunda versatilitat de Monfort allò que marca la diferència. Ho avalen els Premis Carles Santos de la Música Valenciana, que li atorgaren els guardons a millor disc de pop, millor cançó per Moreneta i millor disc 2023. També ha estat millor disc de folk per a Enderrock 2023 i ha aconseguit posicionar-se entre els millors discs d’arrel-flamenc de 2023 per a Mondosonoro.