Arenys de Lledó reivindica la llengua compartida "com a vehicle de comunicació i identificació"

El Congrés de Cultura Catalana s'ha presentat aquest divendres 9 d'agost a Arenys de Lledó, el Matarranya, amb un acte centrat en la llengua comuna i en la superació de la segmentació comunicativa. Com a eina de “concòrdia, cohesió i connexió” interterritorial, la llengua compartida té una importància fonamental com a factor articulador de la nostra cultura.

La jornada ha començat a les 12 del migdia, amb una sessió titulada "Homen@ts de Lletres" moderada pel promotor cultural Jose Luis Soler i on el poeta, lingüista i gestor Carles Duarte i l’articulista, activista i historiador Josep Santesmases han presentat les seves últimes novetats literàries (Flames, Fragments de llum; i Monverd, el primer planeta, respectivament) i han conversat sobre el futur cultural del país, tot aprofundint en alguns dels reptes que tenim per endavant com a col·lectivitat.

En la seva intervenció, Soler ha destacat la llengua catalana "com a vehicle de comunicació i identificació", un aspecte que queda pal·lès amb l'acte programat a Arenys: "reivindiquem la paraula per damunt de tot". En aquest sentit, Soler ha subratllat que "tot el programa d'actes vol proposar uns valors de concòrdia", amb el desig final "de deixar un millor país per a les generacions posteriors, on es posin aquests valors per damunt de les confrontacions".

Una cultura per “unir i celebrar”

"La cultura no és per confrontar, sinó per unir i per celebrar conjuntament, en debat amb la natura", tal com ha expressat Duarte. "Volem parlar de cultura i també compartir-la. Si ara fem un nou Congrés es perquè creiem en l'esperança i perquè, més enllà del que s'ha fet, volem imaginar una forma millor per viure".

La jornada, titulada "Una crida als valors del territori" i inserida en el segon àmbit d'acció del nou Congrés ("Com ens comuniquem?"), ha volgut reivindicar la "centralitat" de zones aparentment perifèriques, com Arenys i el Matarranya: "som en un lloc apartat, però alhora som cèntrics, amb el riu Algars com a gran punt", com assenyala Soler.

La sessió també ha servit per retre homenatge el poeta i gestor Àlex Susanna, programat a la taula i mort recentment. Com l'ha definit Duarte, amic personal, era "un home de diàleg i de talent, dues condicions que ens encaixen al màxim en un congrés com el que estem plantejant". Tot seguit, ha tingut lloc un recital poètic amb la participació de Conxita Jiménez, Montse Rubinat, Josep Santesmases i Carles Duarte.

La programació s'emmarca en el context dels actes previs del nou Congrés que es realitzen al llarg del 2024 arreu dels territoris de parla catalana i ha comptat amb un dinar tertúlia, amb la participació de David Clusellas i ha culminat amb una tarda amb tres taules: "Qui va ser en realitat Carles Emili Montañès?", a càrrec de l'historiador i escriptor Joaquim Montclús; "Arens d'Algars", una passejada sobre realitat i ficció de la vida quotidiana a la vall de l'Algars, cruïlla cultural de l'Aragó i Catalunya, a càrrec de l'autora Maria Solsona; i "El Ferrocarril de la Val de Zafan. Històries, vivències i records", una taula conduïda per Juan Luis Camps, investigador de la història del Matarranya.