Un nou Congrés de Cultura Catalana per ser "més atrevits i més audaços"
Un amfiteatre ple a vessar ha estat l'escenari, aquest diumenge 18 d'agost, de l'acte que ha organitzat el nou Congrés de Cultura Catalana a Prada, en el context de la Universitat Catalana d'Estiu 2024. Ha estat un acte vibrant i emotiu, amb música i poesia, amb reflexions i opinions contundents, amb propostes constructives i on els protagonistes han estat joves creadors: Pere Antoni Pons (poeta, novel·lista, periodista i crític), Clàudia Serra (dramaturga, crítica d'Arts Escèniques i membre del consell editorial d'Afers) i Pau Alabajos (músic, cantautor i escriptor).
En un debat ric, intens i ple d'arguments i idees, no han defugit cap de les qüestions plantejades per Blanca Garcia-Oliver (moderadora de l'acte, filòloga, membre de Joves AC i del Comitè executiu del nou Congrés) i han abordat alguns dels reptes que el nostre país té per endavant.
“Has de mirar la realitat de cara, perquè si no, la realitat t'esquiva o et tritura”, ha iniciat Pere Antoni Pons el torn de debat i exposició d'idees. “No podem triar, hem de lluitar a tots els fronts: necessitem fer feina al camp empresarial i polític, necessitem poetes i creadors d'altíssim nivell, necessitem cultura popular i també tiktokers. No podem prescindir de res ni de ningú si volem un país lliure".
En aquest sentit, Clàudia Serra ha afegit que "no hem de dir; hem de ser", per afegir: "Nosaltres som. Som Països Catalans". La dramaturga valenciana ha reflexionat en allò que ens separa, com a país: "Ens han imposat unes fronteres imaginàries, amb les autonomies. I ens les hem cregut... però malgrat tot, som catalans. Molt pitjor que la censura és l'autocensura", ha reblat.
Pau Alabajos, ha expressat la necessitat de "tombar les fronteres imaginàries" i la voluntat "de ser capaços de mobilitzar els 12 milions d'europeus que parlem el català", més enllà de fronteres, administracions i divisions artificials.
Audàcia, atreviment i autoestima
En el decurs del debat, Pons ha assegurat que el poder es combat sent "més atrevits i audaços". "Té molt de merit que després de 300 anys de brutalitat i persecució encara siguem aquí i encara siguem tants". Però, també, que "necessitem més públic, més gent, més lectors, més votants i més catalanoparlants". I com fer-ho? "Amb normalitat i autoestima".
"Cal construir pedreta a pedreta el país", en paraules d'Alabajos, que ha fet una actuació acústica especial per cloure el debat, amb la seva versió d'Els amants, d'Estellés, l'aplaudida Utòpics, idealistes, ingenus, del seu repertori, i un final amb M'aclame a tu en homenatge a Ovidi Montllor que ha emocionat el nombrós públic assistent.
L'acte ha tingut un fort pes simbòlic que volia testimoniar el relleu generacional i l'aposta del nou Congrés pel futur. L'acte s'ha iniciat amb la lectura del poema "Assumiràs la veu d'un poble..." a càrrec de Josep Maria López i Llaví, participant al Congrés dels setanta i homenatjat a Prada el dia anterior, i ha acabat amb la lectura del final del poema a càrrec d'Àlex Castro, jove participant a l'UCE.
Aquí podeu llegir el poema d'on surten els versos de Vicent Andrés Estellés que donen títol a l'acte:
"(...) No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble. (...)"
El Congrés, una gran àgora popular
El Congrés de Cultura Catalana proposa una gran àgora on poder reflexionar, crear i proposar. És moment de redescobrir-nos i, també, de gaudir amb el fet extraordinari d'imaginar, reconstruir i fer un país.
Després de l'acte celebrat el 2023 a la Universitat Catalana d'Estiu, amb el títol "L'horitzó dels Països Catalans al segle XXI. Com ha de ser el nou Congrés de Cultura Catalana?", l'activitat del nou Congrés no ha cessat: al llarg del 2024 s'han organitzat diversos actes a Perpinyà (Llengua i identitats), Xàtiva (Història i identitats), Amposta (Transició energètica i model territorial), al recinte modernista Sant Pau de Barcelona (La cura de les persones) o Arenys de Lledó, el Matarranya (Una crida als valors del territori).