Els docents de l'Alguer reivindiquen la "presència social i utilitat" del català
Amb el títol de "Lo futur de la llengua catalana a l'escola", la sala de conferències de Sant Francesc, a L’Alguer, ha acollit un debat amb experts i docents sobre el futur del català a l'escola. La reflexió sobre el model educatiu i la llengua als centres educatius és un aspecte crucial per assegurar la transmissió de l'alguerès, com ha demostrat la taula organitzada pel nou Congrés de Cultura Catalana.
L'acte ha comptat amb la participació de la doctora en Sociologia Elena Sintes, d’àmplia trajectòria com a investigadora en polítiques públiques de temps i educació i actualment és cap de projectes de la Fundació Bofill, i de les professores alguereses Maria Nicoletta Bigi, Francesca Dinapoli, Francesca Manca, Maria Antonietta Martinez i Carmelita Zedda. L’acte ha estat moderat per l'escriptor Carles Duarte i presentat per l'activista Irene Coghene, també organitzadora.
El director del nou Congrés, Esteve Plantada, ha presentat les línies mestres del projecte i n’ha reivindicat “la dimensió i oportunitat”. En aquest sentit, ha remaracat l’excepcionalitat de pilotar un projecte amb una visió integral de l'àrea lingüística. “L'Alguer ha d'assumir un paper que no és merament secundari, sinó també rellevant: heu de ser protagonistes”.
La intervenció ha arribat després del parlament de les autoritats presents a l’acte: Francesco Marinaro, vice-síndic de l'Alguer i assessor a les relacions amb els Països Catalans; Hon. Valdo Di Nolfo, conseller regional, membre de la Comissió Treball, cultura i formació professional; i Joan-Elies Adell, responsable de cultura de la Delegació del Govern de Catalunya a Itàlia.
Els docents, claus per millorar la vinculació afectiva amb la llengua
En la intervenció inicial del debat, que ha donat context global i perspectiva, Sintes ha posat en valor el model d'escola catalana, on l'alumnat no es separa per origen linguístic, i ha expressat la necessitat de reforçar la competència oral. “Si no tenim la capacitat d'expressar-nos en una llengua, aquesta llengua perd presència social i per la utilitat”.
També ha posat de relleu “el paper clau dels docents per millorar la vinculació afectiva amb la llengua”. “El català també ha de ser als espais de fora de l'aula: menjador, pati, extraescolars, per la qual cosa cal la implicació familiar. Perquè qualsevol llengua sigui viva, necessitem la tasca conjunta entre administracions, escoles, docents i famílies”.
La pregunta que ha sobrevolat tot el debat ha estat “com fer del català una llengua estimada, viva i útil?”. “Per als algueresos, el futur de la llengua va lligat al futur de la identitat”, ha expressat Bigi. “Cal parlar alguerès per no perdre les arrels de la nostra identitat” i, en aquest sentit, “parlar una llengua és una oportunitat: ens obre al món”.
L’acte, el primer que el nou Congrés celebra en terres alguereses, ha estat dissenyat amb l’objectiu de ser el punt de partida d’un debat més ampli sobre el sistema educatiu, fet amb una perspectiva global.
El primer acte del nou Congrés a l'Alguer, un debat sobre l'estat i futur de la llengua catalana a l'escola