Gandia reivindica l'espai cultural compartit: "Tenim molts més recursos dels que estem utilitzant"

Gandia, un dels epicentres històrics de la literatura catalana –va acollir, en una època incomparable, Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella–, ha estat l'escenari d'un dels actes de presentació del nou Congrés de Cultura Catalana, amb el títol "L'enfortiment de l'espai cultural compartit".

La jornada s'ha centrat en la situació de la literatura als Països Catalans, en la reflexió sobre els vincles i estructures que uneixen la nostra cultura i en la participació dels agents que hi intervenen: escriptors, intel·lectuals, traductors, editors, promotors, distribuïdors i llibreters.

Dividida en dos dies (divendres 18 i dissabte 19 d'octubre), les sessions han posat sobre la taula debats estructurals: la vitalitat de la llengua com a eina de cohesió a partir de la literatura, les (defectuoses) comunicacions entre territoris, el sistema de centre-perifèria que regeix les relacions, la feblesa dels mitjans de comunicació, l'isolament d'alguns escriptors o el caràcter microempresarial del sector editorial. Tot, amb un focus més intens pel que fa a la situació del País Valencià.

L'optimisme per la cultura compartida

De la passió per la cultura compartida a l'emoció vibrant de Maria del Mar Bonet. La primera jornada, celebrada a l'imponent Palau Ducal dels Borja, ha començat amb la presentació de les claus del nou Congrés, amb el director Esteve Plantada i la vicepresidenta de la Fundació Congrés de Cultura Catalana Montserrat Casals. Tot seguit, les entitats Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural han explicat la funció de la Federació Llull i la necessitat de realitzar un nou Congrés.

L'esdeveniment s'ha fet coincidir amb l'Any Estellés, amb un homenatge a l'autor en motiu dels 100 anys del seu naixement, així com també hi hagut un record als 100 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit i pels 101 anys del naixement de Jaume Vidal Alcover, a càrrec de Saforíssims.

"Estellés va de Congrés" ha comptat amb la conversa literària de Sebastià Alzamora, Josep Piera i Enric Sòria, conduits per Àngels Gregori, comissària de l'Any Estellés; un recital poètic; i el concert de Maria del Mar Bonet i Borja Penalba, que ha fet aixecar de la cadira el nombrós públic assistent, amb una tria de cançons de poemes d'Estellés i clàssics com Què volen aquesta gent?.

Revertir la infrautilització de recursos

L'endemà, dissabte 19 d'octubre, la Casa de Cultura de Gandia ha acollit dues taules de debat. La primera, "Els escriptors proposen", amb: Irene Klein, Martí Domínguez, Susanna Lliberós, Lluïsa Julià, Pere Antoni Pons i la conducció de Lourdes Toledo.

"De vegades, parlem com si fóssim una reserva índia, però tenim molts més recursos dels que estem utilitzant. El nostre gran problema és aquesta infrautilització de tot el que disposem", ha comentat, d'inici, Pons. "Tenim un sistema literari riquíssim, però necessitem més lectors, perquè competim amb un sistema que no només li basta amb el seu espai, sinó que també vol envair el nostre".

El debat ha prosseguit pel paper clau que ha de tenir el jovent –"la base és el relleu generacional i l'obertura als joves", en paraules de Julià i Lliberós–, per una reflexió sobre el paper que tenim com a lectors i catalans –"fem prou, com a consumidors? Podem fer més?", ha preguntat Domínguez– o la manera com ens interrelacionem –"no podem negar el sistema de centre-perifèria on vivim", segons Klein.

Tot seguit, i per cloure la jornada, la taula "Les entitats proposen", amb: Maria Àngels Francés (acadèmica de l'AVL/UA), Jordi Martín Lloret (AELC), Gustau Muñoz (Pen Català), Àfrica Ramírez (Editors del País Valencià), Sebastià Alzamora (IEC) i la conducció de l'escriptora Teresa Pasqual.