Quina és la situació dels escriptors en llengua catalana?

En l’històric Congrés (1975-77), els escriptors en llengua catalana van participar en l'àmbit de "Producció literària". En les conclusions, els autors van proposar la creació d'una associació d'escriptors en llengua catalana que fos un organisme de defensa professional i de promoció cultural i que es convertís en l'entitat dels escriptors a través de la qual s'establís el diàleg amb les futures autoritats autonòmiques del nostre país. Va ser el punt fundacional de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Amb motiu d'aquesta commemoració i de la iniciativa del Nou Congrés, l'AELC ha celebrat tres trobades amb diàlegs entre autors de diferents generacions i amb la intervenció de Sebastià Portell, president de l’entitat. Les converses van girar entorn de les millores en l'ofici dels escriptors i traductors en llengua catalana durant els últims cinquanta anys, de les necessitats dels autors i dels canvis que ha viscut el món cultural en els darrers anys. També s'hi van recordar les principals línies de treball de l'AELC i les fites de l'any 2024, fent especial èmfasi en la vertebració territorial i la defensa dels drets professionals.

A València, els protagonistes de la conversa van ser Salvador Company i Martí Domínguez, moderats per Teresa Pascual, el 27 de febrer a Ca Revolta. El 6 de març va tenir lloc la trobada a Barcelona, que va acollir el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, amb la participació de Lluïsa Julià i Maria Sevilla, en un diàleg amb Mireia Sopena. L'última activitat, celebrada a Palma el 12 de març, va celebrar-se a Ca n'Oleo amb la participació de Rosa Planas i Ismael Pelegrí, moderats per Pere Gomila.