Si no ara, quan? Si no nosaltres, qui?

Article de Blanca Garcia-Oliver, impulsora de l'Aplec i Membre del Comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana, publicat a Levante-EMV el 8 de juliol de 2025. Pots llegir-lo aquí.

Fa uns dies vam celebrar l'Aplec de la Safor amb les eines ben esmolades i la convicció que el futur del nostre país es construeix des d'ací: des de baix, des dels pobles i des d'aquesta comarca que estimem. La Safor no és un simple decorat ni una perifèria sense veu: és un territori viu, arrelat, ple d'història, cultura i gent compromesa.

Parlem els joves, i no hem abaixat els braços. Som ací, amb ganes de celebrar, ballar i escoltar música, però també amb la consciència ben desperta. No oblidem els atacs continus al nostre territori: els 228 morts causats per la DANA, les agressions constants al territori, l'especulació que devora l'horta històrica, un model turístic massificat que expulsa la gent jove i fa inassolible l'habitatge, i la regressió imparable del valencià als espais públics, educatius i culturals.

Per això diem ben alt: prou! La llengua no retrocedirà mentre hi haja gent disposada a defensar-la. Volem una Safor protagonista, verda, feminista, antifeixista i orgullosament valenciana. Volem un País Valencià lliure, plural i obert, on la cultura popular i la justícia social siguen el motor del canvi.

Aquest Aplec no ha estat només una festa, sinó una oportunitat per fer visible la comarca, per reivindicar-la i enfortir-la. És una crida a l'organització popular i a la militància cultural. Des de la Safor, ni un pas enrere. Tot està per fer i tot és possible.

I no estem soles. Aquest cap de setmana, ens hem reunit a Horta de Sant Joan, a les Jornades Connexions, on joves d'arreu dels Països Catalans hem reflexionat i projectat un futur col·lectiu. I al setembre, hi tornarem, amb el Festival Reacciona a Sa Pobla (Mallorca), una trobada que reivindica un periodisme lliure, crític i en català, com a eina de resistència i transformació.

Aquest estiu, els joves prenem la paraula. I ho fem de la mà del Congrés de Cultura Catalana. Fent una crida perquè ningú apague la nostra veu. Volem fer nostre el futur i construir-lo des de la llengua, la cultura i el territori. Volem un país que escolte i dignifique la veu de la joventut, que no accepte retrocessos i que aposte per un model social, cultural i lingüístic que ens faça lliures. Si no ara, quan? Si no nosaltres, qui?