«Estem una mica acomplexats: no ens creiem el nostre propi repertori»
El Palau de la Música ha acollit aquest divendres la jornada "La música clàssica catalana: patrimoni existent i futur", organitzada pel Congrés de Cultura Catalana. La trobada ha reunit figures destacades de la creació, la interpretació i la crítica musical catalana contemporània, en una vetllada que ha combinat reflexió, debat i música en directe.
La sessió ha començat amb una primera intervenció musical, amb la interpretació de Tensió, de Joan Guinjoan, a càrrec del violinista Lluís Castán. Després de l'audició, una taula rodona moderada pel compositor i assagista Joan Magrané, amb la participació de Santi Barguñó (musicòleg i crític), María Hinojosa (soprano) i Judit Bardolet (violinista). El debat ha servit per reflexionar sobre el paper de la música clàssica catalana en el context actual, les dificultats de difusió i reconeixement del repertori i els reptes de la creació contemporània.
“Cal potenciar la idea de la consciència cultural”, subratllava Magrané. “Si a un concert hi ha programat Juli Garreta, hi has d'anar sí o sí. Si fan Beethoven i no hi vas, no passarà res" ha sentenciat. Barguñó ha remarcat que "tots els compositors, en el seu moment, van ser de nova creació i trencadors" i afegia que sovint "estem una mica acomplexats i som nosaltres qui no ens creiem el nostre propi repertori”.
Hinojosa ha posat l’accent en la necessitat de creure en el propi talent col·lectiu i en el valor de l’experiència artística com a espai de transformació. Ha defensat que “hem de creure en nosaltres, i no només els músics o compositors, també el públic”, i ha afegit que “no sempre has de venir a gaudir a un concert; de vegades t’angoixa”. Per a ella, “l’art ens diferencia de la resta d’éssers vius” i és una eina per comprendre i sentir el món des d’un altre lloc. Finalment, Bardolet ha recordat que “qui manté viva una tradició no és qui es conforma, sinó qui la transforma”, reivindicant el paper dels creadors com a baula indispensable per mantenir viu el llegat i projectar-lo cap al futur.
L’acte ha culminat amb una segona intervenció musical, amb la interpretació de Capriccio, de Robert Gerhard, a càrrec de la flautista Laura Pou, que ha posat el colofó a una jornada dedicada a reconnectar el passat amb la creació del present i projectar la música catalana cap al futur.