Sandra Monfort, Anna Ferrer i Ölivias: embats d'arrel i futur

Sandra Monfort, Anna Ferrer i Ölivias. Tres veus que uneixen tradició i modernitat, arrel i futur, cançó i sacseig. País Valencià, Illes Balears, Principat. Tres propostes que fan vibrar des de l'emoció i la bellesa, des d'aquell patrimoni compartit que és memòria i és país.

Per primera vegada i de la mà del Congrés de Cultura Catalana, les tres juntes ha estat juntes en un escenari, com a protagonistes del concert "Embats", celebrat dijous 27 de novembre a la Sala Club Paral·lel 62. 

Aquest és el text que vam llegir just abans d’una actuació inoblidable:

«Un embat és el cop que dona l'onada. I l'impuls del vent. I també una envestida. En un moment crucial per al futur de la nostra societat i del nostre país, és ara que necessitem nous embats que ho sacsegin tot, que visquin amb convicció, llibertat i alegria allò que són i, sobretot, allò que volen ser. 

Des del Congrés de Cultura Catalana us proposem, en el marc de la trobada Cooperar per transformar, aquest Embats, un concert que uneix per primera vegada en un escenari les veus de tres artistes que representen la riquesa del mar, la terra i la nostra llengua: Sandra Monfort des del País Valencià, Anna Ferrer des de les Illes Balears, i el duet Ölivias des del Principat.

Juntes -i cadascuna des de la seva singularitat- recuperen la tradició per reinventar-la, miren enrere per projectar-se al futur. Fan memòria i, al mateix temps, creen present des del poder més profundament transformador. Si tenim futur és perquè tenim història.

Per tot això, creiem que ara és el moment de repensar-nos, de redescobrir-nos, de ser més optimistes que mai. I creiem que ara és el moment de ser conscients del patrimoni compartit que tenim, d'un espai que és memòria i és país.

Contra el discurs de l'odi, contra qui voldria una terra esmicolada i esquinçada, contra qui vol ciutadans amb el cap cot i que es miren amb recel, nosaltres reivindiquem l'alegria de ser-hi i de compartir. I això és el que volem pel futur dels nostres països d'aquesta mediterrània antiga, humil i combativa.

Com deia Josep Maria Llompart al poema Memòria d'un viatge, com si fos ara i aquí, amb nosaltres:

(...) Escolteu: jo he vist la pluja 
pels teulats de la vila; he vist carrers 
amb fang, avars de passes; un cinema 
de dissabte, amb tuf d'aixella, 
tristor de cansament i dies núvols, 
aixoplugat dins el capvespre 
de l'alta Besalú, vila de comtes. 
He vist l'or vell del Priorat; les planes 
lentíssimes de l'Ebre 
color de riu i sang; el dur silenci 
dramàtic de Gandesa; l'enrunada misèria 
de l'ínclita Morella. 
He vist uns homes 
de sang agadigada, 
ossos humiliats d'enllà dels segles; 
uns homes amb els ulls com ganivetes 
per fitar el cel amarg. 

Aquest homes 
no diuen mai: la nostra terra, 
perquè ells són 
la nostra terra. 

Llavores 
he recordat uns cingles furiosos; 
la llum de la pineda; les muntanyes de l'illa; 
la flaire vellutada 
dels romanins de Formentor. 

Ells són, també, 
la nostra terra.

Som terra, som petjada i som futur. 
I sou convidats a ser part d'aquest embat!»

Acte organitzat per Congrés de cultura Catalana, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis.