El nou Congrés de Cultura Catalana aborda el debat de les cures: "Sense consciència col·lectiva, no ens en sortirem"

Una cinquantena de personalitats de diversos camps de la cura i l'atenció a les persones han estat els protagonistes de la jornada celebrada aquest dissabte, 15 de juny, al recinte modernista Sant Pau de Barcelona. La jornada s'emmarca en els actes preparatoris del nou Congrés de Cultura Catalana, que se celebrarà el 2025 en una vuitantena d'accions i debats arreu dels Països Catalans.

Allunyat del format de ponència clàssica, l'acte ha proposat un debat entre els assistents, que han aportat idees i arguments per a ser tractats durant el Congrés, "molt especialment la detecció dels problemes que caldrà resoldre en les pròximes dècades i com avançar en la seva solució, amb l'objectiu d'incorporar les noves generacions en el seu abordament", com han explicat els organitzadors.

Desigualtats, corresponsabilitat i democratització

"Les cures provoquen desigualtats". Així de contundent s'ha manifestat l'advocada laboralista Mireia Montesinos a l’inici de la intervenció. "Està comprovat que tenir una feina és la primera pantalla protectora per evitar desigualtats i que, per tant, el món del treball és una garantia dels drets de les dones víctimes". En aquest sentit, Teresa Blasi, de la comissió de dones advocades de l'ICAB, ha parlat de la "corresponsabilitat en les tasques de cura".

"Una bona conciliació incrementa la nostra motivació i ajuda a millorar el benestar de les persones i a retenir talent. La cultura patriarcal està molt arrelada a la nostra societat, i per molt que legislem i ens ho creiem, sense consciència col·lectiva no ens en sortirem". Blasi també ha afegit que la qüestió clau és la corresponsabilitat de les cures, "amb els homes en peu d'igualtat en l'exercici del treball no remunerat. Només així aconseguirem la igualtat".

Josep Maria Argimon, doctor i exconseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, s'ha referit a la qüestió de la desigualtat i ha definit la pobresa com "la pitjor de les malalties i la més estesa, al món i al nostre país, on n'hi ha un 35%". En aquest sentit, ha manifestat que "si volem una societat més justa, equilibrada i cohesionada, hem d'anar a l'arrel del problema: una educació que ens permeti a tots la igualtat d'oportunitats".

Marta Porta, radiòloga de l'Hospital Clínic de Barcelona, ha posat especial èmfasi en la idea base que té el nou Congrés: "democratitzar la cultura, que tots els sectors de la societat se sentin interpel·lats". En l'àmbit de la salut, ha subratllat que "està passant una cosa semblant: la democratització del coneixement sanitari. Abans, el metge era una figura de poder, molt vertical; el pacient no tenia més remei que fer-li cas. A partir de la pandèmia, es van començar a generar debats socials que transcendeixen la ciència i van molt més enllà. Cal una aposta per la mirada multidiscipinar".

Rehumanitzar l'atenció a les persones

Pel que fa a infraestructures assistencials i serveis públics al territori, Jaume Duran, el director de la Fundació de Serveis Sanitaris i Socials al Vallès, s'ha preguntat "quin país tenim preparat per atendre 8 milions de persones" i ha subratllat que "sense unes bones estratègies, mai entomarem bé les estructures. Cal rehumanitzar l'atenció".

La psicòloga Xelo Casado ha esmentat la "bretxa digital": "tenim gent molt gran que mai no ha tingut contacte amb les tecnologies, que se senten indefenses i vulnerables i que, directament, excloem de la societat. A totes elles cal que els demanem disculpes". "Vivim en un capitalisme caníbal on quan deixes de produir ets invisible", ha reblat Encarna Canet, professora de Treball Social a la Universitat de València.

Com a ecòleg, Joan Pino Vilalta, catedràtic d'ecologia a la UAB i director del CREAF, s'ha preguntat si els Països Catalans "serem part dels futurs migrants climàtics". En l'última de les temàtiques, "Vincles comunitaris de la cura i voluntariat", Albert Puigvert, gerent de la Fundació ARCA (Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya), ha anotat que "portem 50 anys de despoblament de la zona rural. Mantenir la població del món rural és bàsic per les cures". En aquest sentit, ha proposar que un dels eixos del nou Congrés hauria de ser "com mantenim la població al territori".

La creació artística en directe de Tàssies

L'acte ha comptat amb la intervenció artística de Tàssies, un dels nostres il·lustradors més reconeguts internacionalment, que ha fet, en directe, una sèrie de pintures en relació als temes que s'han tractat. A banda dels professionals convidats i de la intervenció artística, l'acte ha comptat amb relators que han recollit tot el que s'ha comentat, amb la finalitat de mantenir un fòrum viu i obert per al tractament dels reptes i problemes, que properament serà compartit al web del nou Congrés.

La cura de les persones és un dels eixos d'acció cabdals del nou Congrés de Cultura Catalana, que s'iniciarà el 2025. L'esdeveniment celebrat aquest dissabte a l'emblemàtic recinte modernista Sant Pau és el quart acte programat aquest 2024 com a prèvia al nou Congrés, després de la presentació a Perpinyà (Llengua i identitats), Xàtiva (Història i identitats) i Amposta (Transició energètica i model territorial).