València
El dret a la llengua: reptes i oportunitats
El Congrés de Cultura Catalana segueix proposant diversos espais per abordar un debat profund sobre l’estat actual i els reptes de futur de la nostra llengua. En aquesta ocasió, completem la tríada de reflexions a l’entorn del tema amb una jornada a València, que sorgeix a partir del llibre “El dret a la llengua. Per una nova Declaració Universal de Drets Lingüístics amb perspectiva de futur”, coordinat per Vicenta Tasa Fuster, i que comptarà amb experts en l’àmbit de la sociolingüística
El dret a la llengua (Saldonar, 2024) és una obra col·lectiva, impulsada pel Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català amb la col·laboració del CIEMEN, escrita amb la voluntat de reivindicar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics de 1996, feta a Barcelona, i de generar un debat per actualitzar-la i ampliar-la.
Coordinat per Vicenta Tasa Fuster, professora de Dret Constitucional de la Universitat de València i cap del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, compta amb textos de: Simona Škrabec, Víctor García Tur, Pit-roig Vinyals i Tasa, Carles Torner Pifarré, Oriol Ramon i Mimó, Isidor Marí Mayans, Eva Pons Parera, Anna M. Pla Boix, Vicenta Tasa Fuster, Júlia Ojeda Caba, Jordi Martí Monllau, Sebastià Portell Clar, Pere Comellas Casanova i Eloi Bellés Boeta.
A banda de participants al llibre, en aquesta jornada comptarem amb la participació d’altres experts en l’àmbit sociolingüístic, com ara Gerard Furest.
El perill de la diversitat lingüística
On hi ha persones hi ha parla, perquè la comunicació és un imperatiu per crear comunitat. Totes les llengües són productes naturals i són totes iguals. Sabem que qualsevol homogeneïtat s'imposa sempre per la força, i no podem tolerar la desaparició de cap llengua. La pèrdua de diversitat lingüística que pateix l'espècie humana és contra natura, i reclama la mateixa urgència d'acció que tots els altres ecocidis.
El 1996, amb l'objectiu de combatre la injustícia que suposa el declivi i la mort de llengües, naixia la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, per establir que totes les comunitats humanes han de poder viure amb plenitud en la seva llengua. Com que aquesta necessitat segueix sent vulnerada arreu, El dret a la llengua commemora i sobretot reivindica les lluites i exigències de la Declaració adaptant-la a l'estat actual del món, que ara com ara té una idiosincràsia frenètica i demofòbica que accentua i multiplica el perill en què es troba la diversitat lingüística.
És, doncs, una declaració d'intencions rotunda, un crit per recordar que la diversitat humana i la lingüística són cares de la mateixa moneda, i que tot lingüicidi és un genocidi que cal no només condemnar, sinó sobretot evitar.
Acte fet en col·laboració amb: Acció Cultural del País Valencià