Xàtiva acull una jornada sobre història comuna i identitats

Després del primer acte a Perpinyà, amb la llengua com a eix central, les activitats del nou Congrés d'aquest 2024 al llarg del territori de parla catalana han arribat a Xàtiva, País Valencià. La jornada, celebrada dissabte 18 de maig, ha tingut lloc en un espai molt especial de la capital de la Costa, el Convent de Sant Domènec. Al llarg del dia, una setantena d'assistents han reflexionat sobre la història comuna i la construcció d'una identitat compartida.

L'acte, que ha comptat amb l'assistència institucional d'Alfred Boluda, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Xàtiva, i d’Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, s’ha estructurat al voltant de la temàtica "Història i Identitats" i ha reunit historiadors, arqueòlegs, arxivers i d'altres persones vinculades a l'àmbit de la recerca, la difusió o l'ensenyament de la història dels Països Catalans.

La reflexió ha girat al voltant de tres debats, repartits en tres taules, coordinades pels historiadors Antoni Furió, Purificació Mascarell i Agustí Alcoberro. El debat resultant ha estat ric i intens, amb unes interessants conclusions que han servit per a refermar algunes de les pautes per a l'organització del futur Congrés.

Sota el títol Història comuna i identitats la primera taula ha comptat amb les intervencions d'Antoni Simón, Isabel Rodà, Javier Fajardo, i la moderació d’Antoni Furió; la segona, amb el títol de Noves tendències historiogràfiques, ha presentat les intervencions de Verònica Zaragoza, Marc Macià i Sandra Bernabeu, amb la moderació de Purificació Mascarell; per últim, Usos socials i comunicatius de la Història, amb Vicent Baydal, Biel Ensenyat, Miquel Pérez Latre i la mooderació d’Agustí Alcoberro.

Un nou Congrés per proposar un nou marc de convivència i enfortiment

L'històric Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) va ser un esdeveniment de gran impacte que va contribuir a dissenyar les estructures, els consensos i les institucions sobre les quals ens hem desenvolupat com a societat en les darreres dècades. Cinquanta anys després, el nou Congrés proposa repensar i redissenyar aquells consensos per proposar un nou marc de convivència i enfortiment.

De cara al 2025, el nou Congrés de Cultura Catalana proposa ser tot un esclat de creativitat, d'idees i de veus, amb pluralitat i diversitat: un gran projecte col·lectiu que transformi els reptes en oportunitats.