Optimisme, autoestima i organització per la llengua catalana: «Els drets lingüístics es guanyen cada dia»

L'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València ha acollit aquest dissabte la jornada El dret a la llengua: reptes i oportunitats, un espai de reflexió col·lectiva sobre el futur del català i els drets lingüístics als Països Catalans, impulsat pel Congrés de Cultura Catalana, i amb la col·laboració d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i PEN Català.

La jornada ha tingut com a punt de partida el llibre El dret a la llengua. Per una nova Declaració Universal de Drets Lingüístics amb perspectiva de futur (Saldonar, 2024), coordinat per Vicenta Tasa Fuster, que proposa una revisió actualitzada dels drets lingüístics des d'una mirada global i contemporània. El debat ha servit per reforçar les aliances entre entitats i moviments que treballen per la defensa del català, i per projectar una agenda comuna de futur que situï la llengua com a eix de cohesió i justícia social.

L'acte ha reunit juristes, lingüistes, activistes i especialistes en llengua i drets lingüístics, que han aportat mirades diverses sobre com garantir la vigència i els drets del català al segle XXI. L'obertura ha anat a càrrec d'Anna Oliver, presidenta d'ACPV, Gustau Muñoz, membre del PEN Català, i Esteve Plantada, director del Congrés de Cultura Catalana, que han coincidit a subratllar la importància de situar la llengua al centre del debat públic.

La importància de l'escola i les polítiques extraoficials

La primera taula, "Educació, immigració i drets lingüístics", ha comptat amb les intervencions de Vicenta Tasa, professora de Dret Constitucional de la Universitat de València i presidenta del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, i Pere Comellas, lingüista, traductor i professor de la Universitat de Barcelona.

Tots dos han reflexionat sobre el paper clau de l'educació en la transmissió de la llengua i la integració lingüística de les noves generacions. Tasa ha reivindicat l'escola com a "primer espai on els xiquets nouvinguts s'integren" i que "per això és important com el professorat tracta la llengua, perquè els alumnes entenguin que la llengua pròpia d'un lloc no és més important que la seva, però sí la que els serà útil d'emprar". 

Comellas ha subratllat l'oficialitat del català a l'escola: "Si creiem que el català ha de ser una llengua que tota la comunitat domini, només hi pot haver el català com a llengua única a l'escola". "Crec que és important ser conscients dels problemes que tenim, i afrontar-los: ser conscients que tenim un conflicte, però que això no ens debiliti". Tassa ha reblat que l'escola i les polítiques extraoficials s'han de mantenir fortes, i que és clau "organitzar-nos i crear espais de socialització en valencià".

El futur de la llengua: una qüestió de drets

La segona taula, "El futur de la llengua: una qüestió de drets", ha reunit Gerard Furest, filòleg i sindicalista, i Júlia Ojeda, doctora en literatura catalana i professora. Els participants han posat en relleu la necessitat d'articular polítiques i actituds proactives davant la situació de la llengua. 

Furest ha alertat que cal ser "extremadament proactius en la defensa de la llengua o, si no, a la llengua li queden dues generacions".  En aquest sentit, "ens calen optimistes proactius, perquè l'autoestima s'encomana" i ha remarcat que "les llengües no es moren, es maten, i els drets es guanyen cada dia, els drets es batallen". "La llengua ha de ser útil, però no hi ha valencià sense nacionalisme valencià: ser un poble significa saber-se autoorganitzar quan algú t'ataca, perquè ja hem vist que, quan ens movem, passen coses".

"Ens cal conflicte, perquè el conflicte ens porta autoconeixement i sensació de comunitat", ha prosseguit Ojeda. "És molt fàcil ser activista amb el teu grup d'amics i les capelletes de militància, però l'única manera d'encarar aquest horitzó de sostenibilitat lingüística és tenir clar que anirem al conflicte". En aquest sentit, s'ha mostrat "partidària de la via andorrana: el govern de Catalunya podria fer moltes més coses del que fa". Les dues taules han estat moderades per la periodista Maria Palau.

Tercer acte del cicle de debats dedicats la llengua

Aquesta jornada ha estat el tercer i darrer acte del cicle dedicat a la llengua que el Congrés de Cultura Catalana ha impulsat aquesta tardor a Palma, Alcanar i València, amb l'objectiu d'abordar els reptes presents i futurs del català des de diferents territoris i àmbits de coneixement.

L'acte ha reunit juristes, lingüistes, activistes i especialistes en drets lingüístics, que han aportat mirades complementàries sobre com garantir la vitalitat i els drets del català al segle XXI. El nou Congrés de Cultura Catalana recupera l'esperit del Congrés dels anys setanta i l'adapta als reptes actuals, amb especial atenció a la preservació lingüística, la transformació digital i la diversitat cultural com a fonaments d'una societat més justa i inclusiva.